Entrevista a Juli de Miquel a la revista Món Jurídic [núm. 318 – Juny/Setembre 2018]

Juli de Miquel Berenguer, advocat dels Il·lustres Col·legis de Barcelona i de Madrid, especialista en dret mercantil, membre del Consell Professional d’ESADE i president del Tribunal Arbitral de Barcelona des d’abril de 2018.
 
Acaba de ser nomenat president del Tribunal Arbitral de Barcelona. Quina és la seva primera valoració de l’activitat actual del Tribunal? Quines han estat les seves primeres actuacions com a nou president per rellançar l’activitat del TAB?
El TAB és una institució de molt prestigi, molt reconeguda però insuficientment coneguda. La Junta Directiva de la institució que presideixo està decidida a posar en marxa un pla estratègic sobre el qual s’està ja treballant per fomentar l’arbitratge com a resolució alternativa de conflictes i, molt especialment, per apropar el TAB als advocats i a les empreses.
 
En què es diferencia el TAB d’altres institucions arbitrals?
Deixant de banda molt antigues institucions arbitrals com el Consolat del Mar, el Tribunal Arbitral de Barcelona és el primer que es va crear a Espanya arran de la Llei d’Arbitratge de 1988 gràcies, s’ha de dir, a l’impuls del Dr. Lluís Muñoz Sabater. Diria que és una institució que gràcies a la independència de qualsevol administració pública i el suport que li donen el Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, el Consell de Col·legis d’Advocats de Catalunya, el Col·legi de Notaris de Catalunya, el Col·legi de Registradors de Catalunya, la Cambra de Comerç i la Intercol·legial que agrupa a tots els col·legis professionals de la nostra comunitat, un abast molt més ampli que altres corts o tribunals.
 
Quins criteris utilitza el TAB per designar els àrbitres? El TAB una llista d’àrbitres per especialitats que s’han inscrit acreditant la seva solvència professional. Quan es presenta un conflicte, se sol designar pel Tribunal una terna de persones que es consideren adients com àrbitres, per tal que les parts es puguin posar d’acord amb la designació d’un d’ells. A falta d’acord, o en el cas de reserves sobre les designacions proposades, el TAB decideix la designació definitiva sense perjudici, evidentment, de les facultats de recusació que preveu el reglament.
És intenció de la Junta que presideixo revisar la llista d’àrbitres i permetre la incorporació de nous juristes que compleixin els requisits reglamentaris establerts.
 
Creu necessari una formació específica homologada i obligatòria per als àrbitres? És molt important aquesta formació i, en aquest sentit, és la nostra intenció promoure cursos de formació per a àrbitres i cursos també de reciclatge. L’arbitratge unes peculiaritats que requereixen, no tan sols amplis coneixements en la matèria que s’ha de tractar, sinó també reforçar les característiques imprescindibles com són la confidencialitat, la independència, la inexistència de possibles interessos conflictius, etc.
 
Perquè un ciutadà hauria d’anar al TAB i no als Tribunals?
El TAB permet la resolució àgil i amb plenes garanties de professionalitat, independència i confidencialitat dels conflictes. El cost que representa és inferior en tot cas al qual suposa la doble instància de la jurisdicció ordinària. A més, hi ha establert un sistema de procediment abreujat que aviat s’ampliarà a reclamacions fins a 100.000 encara més àgil. En tot cas, la durada mitjana d’un procediment arbitral és de 7/8 mesos fins que es dicta el laude, termini molt inferior al que representa normalment un procediment judicial.
 
Creu vostè que en el TAB hi ha major immediació o proximitat respecte a les parts involucrades que el que succeeix al procediment judicial?
Sí. L’àrbitre està amb un contacte molt més directe amb les parts i amb els lletrats. La flexibilitat del procediment permet un contacte més proper, més directe i més continuat. Aquest és un avantatge molt important.
 
Quins són els objectius més immediats del TAB? Un dels objectius fonamentals és tenir aviat un diagnòstic exacte de la situació en què ens trobem; establir un full de ruta que ens permeti una major implantació i coneixement; incrementar la comunicació amb els prescriptors que són fonamentalment els advocats, i generar la màxima confiança perquè la clàusula arbitral es converteixi en norma contractual. Un Tribunal com el nostre, amb la marca de prestigi Barcelona, ha de tenir tant de prestigi com poden tenir els tribunals o corts arbitrals com els de París, Milà o Hong Kong.
 
Creu vostè que els advocats tenen reserves de posar la clàusula arbitral als contractes?
És possible que hi hagi reserves per raons errònies. Convé que tothom sàpiga que el TAB funciona; que és
independent; que és seriós; que al seu abast magnífics professionals que actuaran amb independència; i que, com dèiem abans, és molt àgil.
 
Com es pot enfortir la col·laboració entre l’ICAB i el TAB amb la finalitat de la promoció de la pràctica de l’arbitratge domèstic i internacional?
L’ICAB sempre ha estat molt interessat a promoure l’arbitratge i molt especialment l’actual junta de govern i està fent un esforç important en aquest sentit. Crec que el pròxim Congrés d’arbitratge promogut pel Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, i fòrums sobre la matèria, així com un possible curs que està en estudi sobre formació d’àrbitres, poden ser camins realment molt interessants perquè aquesta col·laboració ajudi a la promoció de l’arbitratge que tant l’ICAB com les altres institucions que li donen suport desitgen.
Compartir